Capítol de gràcies

Quan a primers de juliol del 2006 vaig rebre l’encàrrec de l’Ajuntament per a realitzar un inventari d’aquelles estructures arquitectòniques del poble que poguessin tenir un valor històric o arqueològic per a protegir-les no m’esperava, ni de lluny, que em veuria submergit en un dels projectes més ambiciosos de la historiografia cabasserola. Aquesta ambició, que no era premeditada, s’ha anat construïnt de forma improvitzada, dia a dia, davant la magnitut de les observacions. Sabia, perquè es veu a simple vista passejant pels carrers, que el poble era arqueològicament ric. El que no m’imaginava és que més que ric, fos multimilionari, com he pogut constatar darrera de cada porta oberta, de cada celler visitat, de cada pedra fotografiada. El que es veu a simple vista pels carrers només és la punta de l’iceberg d’un corpus arquitectònic impressionant, l’estudi del qual ha permès realitzar descobertes tan sorprenents com extraordinàries.

En primer lloc, la meva gratitud més sincera a tots els habitants i propietaris del municipi, que en una mostra de confiança i generositat sense precedents m’han obert les portes de les seves cases per a ensenyar-me i deixar-me fotografiar les estructures que allotgen, sense ni tan sols perguntar quin interés tenia en veure els baixos de les seves cases.

Sense la complicitat de tots els qui m’han rebut a casa seva, m’han explicat el que sabien sobre les estructures que estàvem veient i fins i tot m’han ajudat a prendre’n les mides, aquest inventari hauria estat impossible.

També he d’agraïr a en Joan Vall (Monjo) els comentaris que m’ha fet, preguntant-me si ja havia vist aquesta o aquella arcada i fent-me memòria perquè no em deixés cap estructura. En Josep Ferré Masip i en Josep Maria Ferran van tenir la paciència de revisar l’inventari quan ja estava a punt d’ultimar-se i, amb els seus comentaris, van aportar llum sobre aspectes fonamentals per a la interpretació dels conjunts als quals havien pertanyut les restes, que m’han ajudat a entendre quin origen haurien pogut tenir les estructures estudiades i què l’hauria pogut motivar.

I finalment, gràcies també a l’Ajuntament de Cabacés per haver-me donat l’oportunitat d’aprofundir en l’estudi de la història arquitectònica del poble com mai abans no s’havia fet mitjançant l’encàrrec d’aquest treball. Com ja l’hi vaig comentar a en Josep A. Robles, batlle, quan em va preguntar a mig juliol com anava la feina: “sabia que hi havia coses, però no me n’esperava tantes”. Ara afegeixo: “sabia que en un poble la gent té humanitat, però no me n’esperava tanta”.

Gràcies, moltíssimes gràcies de nou a tots.

Carles Prats
Cabassers, 29 d’agost del 2006.