Justificació

Aquest treball no passa de ser un simple inventari arquitectònic i arqueològic del nucli urbà de Cabassers (El Priorat). És el més complert que s’ha fet mai sobre aquesta població prioratina per la senzilla raó que mai abans no se n’havia fet cap. I el que ara podeu consultar va ser fruit d’una necessitat purament administrativa: l’Ajuntament necessitava un informe al més complert possible sobre tots aquells elements arquitectònics o arqueològics que hi hagués al nucli urbà, merexiedors de ser protegits, per tal d’incloure l’informe al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. D’aquí que només disposéssim de dos mesos per a elaborar-lo. Tanmateix, aquesta no és la raó principal per la qual no vam utilitzar cap tipus de documentació escrita per a confegir aquest inventari. La manca de temps per sí sola tampoc no és el motiu pel qual aquest treball no disposa d’un apartat de bibliografia o referències. Més que pel poc temps, això és degut a què aquesta obra és, en sí, la referència, la font i el continent de tota una informació que estava dispersa, no escrita, a les parets i als baixos de les cases del municipi, i no volíem –ni calia- contaminar-la amb referències, cites i transcripcions de textos que haurien allargat innecessàriament el contingut, a banda que haurien trascendit de llarg la funció que primordialment tenia aquest treball: servir de guia, de referència i atorgar protecció a unes restes arquitectòniques i arqueològiques amenaçades per l’ànsia local de “fer obres” i restaurar edificis, no sempre amb el millor criteri.

Som conscients de les mancances que una obra d’aquestes característiques presenta en aquest text, i les vam voler suplir en la mesura del possible amb un capítol titulat “Interpretació preliminar. Les restes de tres edificis significatius” que encapçala l’Inventari. Allí oferim un resum de què és tot això que contenen les gairebé mil pàgines del document imprés, i ho il·lustrem profusament. El text introductori tampoc no conté notes a peu de pàgina, i confiem en la benevolència del lector a l’hora de donar-nos prou credibilitat per a sobreentendre que el que diem no és invenció nostra, sino que hi ha unes fonts conegudes i serioses en les que ens basem. Però com ja hem dit abans, aquest no era el lloc per a justificar res, ni tan sols per a demostrar res. Només era un lloc d’exposició, de mostra, d’inventariat, com el mateix títol de l’obra diu. Però també era necessari oferir una síntesi homogenitzadora i breu que dongués unes indicacions sobre la visió de conjunt que ofereixen totes les peces del trencaclosques juntes.

Ara bé, en la mateixa introducció ja avisàvem que “hem de deixar l’argumentació completa i detallada per al futur Catàleg Arquitectònic i Arqueològic de Cabacés, on podrem oferir una interpretació exhaustiva de les restes que configuren el trencaclosques que es reflecteix en aquest recull, i podrem aportar l’evidència documental necessària per aconseguir que la hipòtesi esdevingui teoria”. Sabíem, doncs, que teníem un deute pendent, i el continuem reconeixent, i el reconeixerem fins que el saldem. Tot i les dificultats de finançament, temps i mitjans que es requereixen per a elaborar el Catàleg, estem disposats a mantenir-nos ferms fins a aconseguir el nostre propòsit: oferir al públic una obra interpretativa, d’una extensió raonable que permeti publicar-la en paper, i que ajudi a entendre als qui visitin Cabassers la gènesi arquitectònica del nucli urbà, o si més no dels edificis que avui en dia són a la vista i es contenen en aquesta obra, car som conscients que farien falta unes quantes campanyes arqueològiques d’excavació que ens permetéssin anar més avall del paviment del carrer per a treure a la llum els secrets que guarda el subsòl. I això, malhauradament, no sabem si podrem aconseguir-ho, encara que bé que ho provarem. Les campanyes arqueològiques costen diners, i les administracions locals disposen de pressupostos molt ajustats. Tant, que ni tan sols han pogut, de moment, fer front al pagament de la feina aquí reflectida. Així doncs, haurem de cercar la complicitat d’administracions més ben nodrides per les finances públiques per tal d’abordar les campanyes arqueològiques que permetéssin ampliar el material que podria incloure’s en aquest Inventari. Però mentre això no arribi, el Catàleg que ja tenim en preparació explicarà el procés de transformació i expansió d’un poble de la Catalunya Nova, des d’uns origens probablement romans però amb indiscutible presència visigoda, passant per una edat mitjana que marcà una transformació aguda que encara avui és evident, fins a la gènesi dels nous ravals a principis del segle XIX. I pararem a finals del segle XX, perquè també és quan va parar l’ànsia “encimentadora”, de treure el vell per a posar-hi obra nova, d’arrebossar sense contemplacions carreus que contenien relleus, de tirar a terra portals bastits al segle XIII, i d’altres gestes igualment lamentables. Però el fet, fet queda. I el desfet (més apropiat en aquest cas) també.

Justament per aquesta destrucció, benintencionada al cap i a la fi, promoguda per un desig de millora estètic o en la qualitat de vida dels habitants dels edificis que referenciem, vam creure molt oportú d’incloure a l’Inventari referències –fins i tot gràfiques- d’aquells elements destacables que sabíem que existien sota una capa de guix o ciment. Vam remenar centenars de fotografies antigues a la recerca d’aquestes portalades, carreus o columnes que sabíem que hi havia a sota d'algunes parets, tapades. I la nostra recerca va donar alguns fruits, sobretot gràcies als retrats de persones, si ens fixàvem en el “background” de les imatges. Gràcies a aquests retrats vam poder apreciar aquella peça que anys després, quan van canviar la porta de fusta per una altra d’alumini, va quedar amagada sota el revestiment.

I la intenció d’aquest Inventari no és només protegir el que es veu, sino també el que resta ocult. Per això, davant casos com aquests, recomanem a les pàgines del treball que en cas d’obra o reforma a l’edifici en qüestió, s’animi el propietari a deixar a la vista tot allò que ara no es veu. Volíem aprofitar per a fer bé el “poder” que pot tenir un inventari administratiu que accepta el criteri de l’autor a l’hora d’establir els diversos nivells d’importància (i de protecció) de cada peça, i que accepta també la nostra gosaderia de fer recomanacions i de donar consells.

Dels cinc volums que té aquesta obra impresa, el quart no calia per a res, des d’un punt de vista estrictament administratiu. Però ja que hi estàvem posats, no volíem deixar passar l’ocasió de recollir també a l’Inventari les peces soltes, les integrades al mobiliari urbà (com ara fonts confegides amb capitells i fusts de columna) o les que es troben com a elements de pavimentació, i tenen totes un valor arqueològic manifest. A banda, aquests elements són els més vulnerables de tot el que pot cabre en un inventari arquitectònic i arqueològic, ja que acostumen a ser mòbils. Per tant fóra ben fàcil que desapareguessin, o simplement que canviéssin de lloc i no se sabés on han anat a parar. No podem evitar que coses així passin, però si més no tindrem constància del que ara hi ha, sabrem que allò era com era, i on era. I deixarem per a les generacions futures la conservació d’aquestes peces -si és que els seus actuals propietaris no s’animen a fer-ne donació al museu municipal- amb la consciència tranquil·la per haver-ne donat notícia. I si mai es perden, sempre quedarà el que n’hem dit i les seves fotografies.

El cinquè volum de l'obra impresa també va ser fruit de la nostra ànsia metodològica més que de l’exigència administrativa. Un poble sempre està en moviment. Sempre hi ha obres en marxa, reformes en edificis, reparacions urgents o programades. I sovint hi ha novetats. Com que el propòsit d’aquesta obra és doble, i a més a més d’oferir protecció als elements que recull també pretén que res que valgui la pena quedi fora de les seves pàgines, vam creure oportú crear un volum obert, susceptible d’ampliar-se cada vegada que convingués. D’aquí que existeixi aquest cinquè volum, que no és més que una carpeta d’anelles, senzilla, on es poden intercalar pàgines. I cada cop que durant el transcurs d’una obra apareix quelcom destacable, ho fotografiem, ho amidem, ho descrivim i ho afegim al cinquè volum. És la manera d’actualitzar l’inventari en la seva versió impresa cada cop que convé, o d’afegir-hi continguts recentment descoberts, sense haver de desenquadernar res. Aquest és un projecte permanentment obert, i el cinquè volum sempre està preparat per a rebre les noves informacions que vagin apareguent.

En aquesta línia, vam estructurar l’Inventari mitjançant uns números de sèrie flexibles, que permeten la intercalació de noves fitxes perquè en el futur, en qualsevol moment, es pugui realitzar una reordenació i/o integració de nous continguts en el corpus principal de l’obra. Per començar vam assignar una lletra a cada carrer de la població, encara que en aquest carrer no hi haguéssim trobat res mereixedor d’entrar a formar part de l’inventari. També vam assignar una altra lletra a tres categories especials que no corresponen a cap carrer (vegeu el capítol “Metodologia”). I després ens vam limitar a afegir el número que cada edifici inventariat té al carrer on es troba, seguit de tres dígits més que indiquen el número d’element inventariat dintre de cada edifici. Tot segueix un escrupulós ordre alfanumèric. D’aquesta manera sempre és possible, en cas de produïr-se noves troballes en edificis que ara no són destacats, d’incloure a la versió impresa de manera intercalada les fitxes necessàries respectant l’ordre de la sèrie. I a cada fitxa també hi vam voler afegir la informació i cartografia cadastrals (a banda del nom del carrer i número de l’edifici) per tal de deixar clar inequívocament l’emplaçament de cada element inventariat. I no vam voler utilitzar cap tipus de coordenades geogràfiques perquè entenem que la millor manera de donar l’emplaçament del que inventariem és dir en quin carrer i número es troba cada cosa.

Quan tot això va estar enllestit de seguida vam comprendre que el que havíem fet trascendia la primera funcionalitat administrativa que ens havia mogut a escriure l’Inventari, però la seva extensió també ens feia evident la impossibilitat d’una edició en paper. Encara que aquesta edició s’hagués fet, només el cost de la maquetació, de l’edició i de la impressió, sense cap tipus de benefici afegit, haurien desanimat el públic a adquirir-ne cap exemplar. Però això no va suposar cap problema a l’hora de publicar aquesta obra i fer-la accessible a tothom qui volgués consultar-la, i de franc. Vam optar per a publicar-la íntegra a Internet, mitjançant l’adreça web http://www.cabaces.com/. Aquí es pot consultar tot el material en format HTML i, si hom ho desitja, pot imprimir l’obra, tota o en part, en format PDF. I sense cap tipus de limitació ni reserva de copyright. Entenem que els resultats de les investigacions científiques han de ser d’accés lliure, i que el coneixement ha d’ésser democratitzat com a patrimoni comú de tota la humanitat. Per això, tant l’autor d’aquesta obra com l’Ajuntament de Cabacés, que fou qui l’encarregà i qui assumí el compromís de finançar-la, ens vam posar d’acord de seguida en fer-la accessible a tothom mitjançant la xarxa, de forma completament lliure i sense cap tipus de reserva. Només demanem, és clar, que en cas d’utilitzar aquest material, se’n citi la font.

També a la web hi ha una secció titulada “Museu a l’aire lliure” que mostra les fotografies d’alguns elements destacats que es poden veure pels carrers del poble, a les façanes. Cada element està significat amb una plaqueta metàl·lica, d’acer inoxidable, que conté una descripció breu i el número de sèrie de la peça en aquest Inventari. Pretenem que en el futur, quan el Catàleg que projectem sigui una realitat, aquestes plaquetes d’acer siguin de bona ajuda a qui s’animi a recórrer els carrers de la població amb el llibre a la mà.

Si per qualsevol motiu no poguéssim arribar a escriure mai aquest Catàleg, sempre ens quedarà el consol d’haver pogut preparar aquest recull de l’Inventari amb l’esperança que el material que hi ha aquí pugui ser aprofitat per altres investigadors en el futur. Nosaltres hem fet la feina de camp: hem observat, hem entrat casa per casa, hem preguntat, hem descrit, hem fotografiat, hem amidat, hem comentat i hem classificat. També hem apuntat el que la lògica ens indica què és tot el que hem trobat. Si ho podem acabar d’explicar en aquest Catàleg que projectem estarem molt satisfets. I si no, deixarem aquesta base perquè qui sigui i quan sigui (o qui pugui i quan pugui) trobi un camí més planer que el que hem trobat nosaltres a l’hora d’aprofundir en la investigació arqueològica i arquitectònica de Cabassers.

I ja per a cloure aquesta justificació, encara hem de justificar una cosa més: la doble grafia que utilitzem per al topònim del municipi al qual es refereix aquest Inventari: Cabassers. Si bé al llarg de tot el text utilitzem la grafia “Cabacés” perquè és l’oficial per al topònim, en aquesta “Justificació” i sota la nostra signatura al “Capítol de gràcies” utilitzem la grafia “Cabassers”, la normativament correcta i acceptada per l’IEC. Com que el treball present va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Cabacés, vam utilitzar la grafia “Cabacés” per petició expressa de l’ens. Però particularment preferim la grafia “Cabassers” per raons òbvies, i per això vam escriure així el nom del municipi quan vam datar el “Capítol de gràcies” el 29 d’agost de 2006. I ara, en aquesta “Justificació”, tornem a utilitzar la grafia normativament correcta del topònim Cabassers perquè aquesta edició electrònica del treball no va destinada a l’ús exclusiu de l’Ajuntament del nostre poble, i en la còpia en paper anterior que vam fer per al consistori aquest capítol present no hi era.

Això és tot, de moment. Perquè continuarem amb tossuderia per tal d’aconseguir tot el que hem dit aquí que ens havíem proposat.

[Vegeu aquest text al blog]